Milers de pisos abandonats passen a ser perillosos pel seu deteriorament | dAT
27
AGO
2013

Milers de pisos abandonats passen a ser perillosos pel seu deteriorament

Posted By :
Comments : Off

 

El canvi de propietat, les adjudicacions a la banca i les fallides en dificulten el manteniment

Els aparelladors adverteixen que reparar l’actual parc de vivendes resultarà caríssim i llarg

Quan la gent es pregunta on han anat a parar gran part dels crèdits que va concedir la banca en l’auge del boom immobiliari, només cal que faci una volta per qualsevol ciutat, ja sigui de la costa o de l’interior, i veurà que una porció important d’aquest pastís dinerari s’ha convertit en formigó i totxo que es deteriora a marxes forçades perquè les obres estan paralitzades o els pisos acabats no es venen. La casuística és molt dispar, però tots els casos tenen un element en comú: la degradació del parc de vivenda en què s’han invertit milions d’euros en els últims 10 anys, amb els consegüents problemes de seguretat i de salubritat per als veïns.

 

zoomPintada a l'interior d'una obra paralitzada a Sant Carles de la Ràpita.

Pintada a l’interior d’una obra paralitzada a Sant Carles de la Ràpita. JOAN REVILLAS

El desequilibri entre l’oferta i la demanda (en 10 anys el parc de vivenda va augmentar un 26%, mentre que la població espanyola ho va fer només un 15%, segons un informe del Ministeri de Foment), unit a la caiguda en picat de l’ocupació i la pujada disparada dels impagaments de crèdits i hipoteques, tot plegat ha creat un moviment de milions de canvis de propietats i adjudicacions a bancs amb un marasme legal i judicial que dificulta encara més el manteniment de milers de pisos i obres que estan a mig fer. Els arquitectes tècnics ja van llançar un crit d’alerta el 2009, però des d’aleshores la situació ha empitjorat, tal com ho expliquen fonts del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Barcelona, una entitat en què molt dels seus associats en els útimos anys han realitzat molts encàrrecs de la banca per intentar recuperar centenars d’immobles.

La Sareb, l’anomenat banc dolent, s’està plantejant la possibilitat de demolir algunes urbanitzacions que estan a mig fer. A Lleida, l’ajuntament ha assumit l’enderrocament d’uns blocs de pisos en mans de la banca que amenaçaven ruïna. A Reus, la piqueta ha acabat amb la meitat d’un gran centre comercial a mig construir. La llista que segueix és un resum dels principals problemes que comporta aquest magma de totxo descontrolat.

CATÀLEG INCOMPLET

LA IMMOBILIÀRIA MÉS GRAN Els aparelladors estan convençuts que la banca, que en aquests moments és la immobiliària més gran del país, no coneix exactament l’estat del seu patrimoni en immobles. El procés de fusions bancàries, les xifres que s’han conegut quan han arribat els nous gestors en alguns casos, i el marasme legal en què estan milers d’adjudicacions, amb empreses constructors i immobiliàries en concurs, fan que el coneixement exacte de la situació de cada bloc de pisos sigui complicat, fins i tot entre vivendes de la mateixa promoció. Una dada exemplar serveix per situar la complexitat d’aquest problema: l’empresa encarregada de gestionar el patrimoni immobiliari de Catalunya Caixa, que està a punt de vendre’s a una empresa nord-americana, té una plantilla de 200 treballadors.

SUPERVIVÈNCIA

SOTERRANIS INUNDATS La falta de manteniment fins i tot dels blocs de pisos que ja estan acabats, però que estan subjectes a litigis judicials que n’impedeixen la venda (si hi hagués algun comprador) arriba en alguns casos a afectar el que els arquitectes tècnics qualifiquen de «pura supervivència» dels edificis. Un exemple eloqüent ocorregut a Deltebre: quan el banc de torn va poder fer-se càrrec de l’obra, els tècnics es van trobar amb els soterranis del bloc inundats. I la sorpresa va ser majúscula al comprovar que a l’aigua hi havia carpes vives que algun graciós n’hi havia tirat a dins. Perquè aquests pisos es puguin habitar farà falta ara un estudi a fons per saber si n’han quedat afectats els fonaments.

OCUPANTS A PRECARI

COL·LECTIUS ESPECIALITZATS La sobreoferta de pisos nous no s’avé encara amb la demanda de vivenda a preus assequibles. Alguns opten per ocupar a la brava pisos buits. N’hi ha molts que ho fan per necessitat, però també hi ha un col·lectiu que ho ha convertit en el seu modus vivendi. I han aparegut al seu torn empreses especialitzades en la gestió de forma negociada de la desocupació per evitar un altre farragós contenciós legal. El procés d’adjudicació d’un pis a un banc, des que comença quan l’entitat pren possessió de l’immoble, dura aproximadament un any. Si en el moment d’assumir la propietat resulta que l’immoble està ocupat a precari, el banc ha d’iniciar un altre procés legal que pot durar un altre any més. L’exemple: un promotor de Sabadell que no va poder continuar pagant el crèdic al banc, va arribar a un acord amb aquest per deixar almenys l’obra acabada. Quan ja tenia les cèdules d’habitabilitat i de primera ocupació, indispensables per passar la propietat a l’entitat de crèdit, un grup de persones van ocupar el bloc. Eren dels que en el sector es considera especialistes: van mostrar a la policia un contracte d’arres per justificar la seva presència al pis. El banc ara haurà de presentar una denúncia davant del jutge, perquè la policia no té capacitat legal per dictaminar la validesa del contracte. Quan el jutge dictamini si el contracte és fals o no, els especialistes ja habitaran un altre edifici.

NORMATIVA MÉS EXIGENT

LA PRESSA PEL CODI En ple boom immobiliari, el Ministeri de Foment va aprovar un nou codi d’edificació. Imposava unes qualitats dels materials de construcció, repartiment de metres habitables, mesures d’eficiència energètica i aïllaments molt més exigents que la normativa anterior. El Govern va donar diverses pròrrogues per a la seva entrada en vigor i molts promotors van accelerar els visats per poder acollir-se a la llei antiga. Va succeir bàsicament en els exercicis 2005 i 2006. Per no perdre els diners de la llicència municipal, la majoria d’aquestes obres es van iniciar, però a mesura que baixaven les vendes es reduïa el ritme de la construcció, fins que va quedar paralitzada en molts casos. Quan les obres d’aquestes vivendes s’intentin reiniciar ja no podran fer-ho amb la norma antiga. Els promotors hauran de realitzar un nou projecte modificat de l’obra elaborat per arquitectes i renovar la llicència municipal, dos tràmits que tenen un cost elevat.

SALUBRITAT

INVASIÓ DE PUCES Una altra variant de problemes d’aquest parc de vivendes que llangueix són els de tipus sanitari. Moltes obres s’han quedat durant anys sense un responsable fàcilment identificable i han estat objecte de saquejos. Altres, sobretot en entorns menys urbans, han acabat ocupades temporalment per animals diversos. Si a dins hi han estat gossos, s’hi afegeix el problema de les puces, fins al punt que és impossible entrar-hi sense una acció prèvia de desinfecció. En entorns urbans, les obres a migt fer se solen convertir en colomars i en focus de rates.

LLOGUERS EN ‘B’

FALSOS PROMOTORS En tot període de crisi sorgeixen els que són especialistes a aprofitar-se dels arbres caiguts. En la construcció han aparegut falsos promotors que mitjançant firmes intermèdies i amb el teòric compromís de fer-se càrrec de tots els deutes i liquidar l’empresa compren als seus propietaris arruïnats la societat promotora a cost zero. La seva única intenció és vendre les vivendes al banc, cobrar l’IVA, no ingressar-lo a Hisenda, i fins i tot llogar en negre els pisos si estan en bones condicions durant el procés. I abans que es descobreixi tota la martingala, desapareixen.

 

 

Via | elperiodico.cat