Predicció meteorològica per a Catalunya i evolució de la temperatura mitjana. | dAT
11
ENE
2014

Predicció meteorològica per a Catalunya i evolució de la temperatura mitjana.

Posted By :
Comments : Off

Podeu consultar la predicció meteorològica per a Catalunya a curt termini en el següent enllaç:

Via | meteo.cat

 

Evolució de la temperatura mitjana de Barcelona (1780-2011)

A partir de la sèrie de temperatures mitjanes mensuals de Barcelona del període 1780-2011, completa i homogeneïtzada seguint les tècniques explicades a l’apartat “Metodologia per obtenir la sèrie climàtica de Barcelona del període 1780-2011”, el Servei Meteorològic de Catalunya ha calculat les temperatures mitjanes anuals i estacionals, i ha analitzat el seu comportament al llarg dels darrers 232 anys.Abans de comentar els resultats, esmentar que tota la sèrie de temperatura de Barcelona s’ha referit a les dades registrades a l’Observatori Fabra, situat a la muntanya del Tibidabo a 420 metres d’altitud. El motiu de prendre aquesta sèrie principal com a referència per a tota la sèrie del període 1780-2011 és triple:

  • és la sèrie més llarga d’entre totes les que s’han considerat per reconstruir la sèrie completa (gairebé cent anys, atès que va començar el 1913);
  • l’entorn de l’Observatori pràcticament no ha patit canvis al llarg de la seva història centenària;
  • és un indret en el qual actualment encara s’estan fent tres observacions diàries d’una manera sistemàtica i amb personal ben qualificat i expert.

Per tant, a l’hora de valorar els resultats de la variable temperatura que tot seguit es comentaran, s’haurà de tenir en compte la circumstància que són valors de temperatura a una zona de Barcelona situada a 420 metres d’altitud.

Ja passant a comentar els resultats, el primer que es pot dir és que la temperatura mitjana anual (TMA) a la ciutat de Barcelona pel període 1780-2011 ha augmentat a un ritme de +0,07 °C per dècada, és a dir, un augment global d’1,6 °C en més de 230 anys. A la figura 1 es mostra l’evolució de la TMA a Barcelona des de 1780 fins a l’actualitat. La temperatura mitjana anual per a tot el període és de 14,5 °C, i es pot comprovar el fort augment de la temperatura dels darrers 25 o 30 anys.

Figura 1. Evolució de la temperatura mitjana anual de Barcelona (1780-2011)

S’ha comentat que la tendència mitjana de la TMA per a tot el període estudiat és +0,07 °C/dècada, però aquest comportament no s’ha mantingut constant en tot el període. Si es divideix la sèrie en grups de 60 anys, i es calcula la tendència a cada un d’aquests subperíodes, s’obté que entre 1780 i 1840 hi ha una lleugera tendència a la disminució de la TMA (-0,07 °C/dècada), un lleuger augment de la TMA entre 1841 i 1900 (+0,05 °C/dècada), un augment més clar de la TMA durant la primera meitat del segle XX (+0,16 °C/dècada entre 1901 i 1960), i un notable augment de la TMA en el darrer subperíode (+0,32 °C/dècada entre 1961 i 2011).

Una altra manera de mostrar l’evolució temporal de la TMA apareix a la figura 2. En aquest cas, es representa l’anomalia de la TMA respecte de la mitjana del període 1961-1990, és a dir, la diferència entre la temperatura mitjana de cada any i la temperatura mitjana del període de referència 1961-1990. En aquesta gràfica s’hi representa, a més, l’evolució de la mitjana mòbil d’11 anys de període (és la corba negra, i equival a l’evolució de la temperatura mitjana de grups d’11 anys, és a dir, considerant un any, els cinc anys anteriors i els cinc anys posteriors).

Figura 2. Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual respecte del període de referència 1961-1990

Aquest tipus d’estudis permeten comprovar la influència de determinats fenòmens naturals en la variació del clima de tot el planeta. Per exemple, a la figura 2 es destaca un període força fred a Barcelona a principis del segle XIX, coincidint amb l’anomenat mínim solar Dalton (període de baixa activitat solar entre 1795 i 1820 aproximadament) i l’erupció del volcà Tambora (any 1815), i també s’ha assenyalat un segon període fred, a finals del segle XIX, coincidint també un mínim solar secundari i l’erupció del volcà Krakatau (o Krakatoa, any 1883). D’altra banda, i com ja s’ha assenyalat abans, la influència de l’escalfament global es percep clarament des de 1980. Aquests “senyals” climàtics són comuns a les sèries d’altres indrets d’Europa, indicant que els fenòmens esmentats tenen un abast global.

Com a curiositat, els anys més càlids i més freds del període estudiat són els següents (s’indica el valor de la temperatura mitjana anual i l’anomalia, és a dir, la diferència respecte del valor mitjà del període 1961-1990, que és 14,8 °C):

Atès que es disposa de la sèrie completa i homogènia a escala mensual, es pot analitzar també el comportament de la temperatura mitjana estacional. Només recordar que, a climatologia, l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, els mesos de juny, juliol i agost pertanyen a l’estiu, i els mesos de setembre, octubre i novembre formen la tardor. Es mostra l’evolució de les temperatura mitjana d’estiu (figura 3) i de la temperatura mitjana d’hivern (figura 4), ambdues gràfiques representant l’anomalia de la temperatura respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990.

A la figura 3 es destaca clarament l’estiu del 2003 com el més càlid de tota la sèrie (s’indica amb una fletxa vermella), amb una anomalia de gairebé +5 °C. L’onada de calor d’aquell estiu va ser notícia a pràcticament tota Europa, i les temperatures registrades, també a Barcelona, van ser molt superiors a les normals per l’època de l’any. D’altra banda, l’estiu de 1816 es destaca com el més fred de tota la sèrie (s’indica amb una fletxa blava), amb una anomalia d’uns -4 °C. Només recordar que aquell any 1816 (un any després de la gran erupció del volcà Tambora) és recordat arreu d’Europa com “l’any sense estiu”, amb temperatures molt inferiors a les normals.

Figura 3. Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana d’estiu respecte del període de referència 1961-1990

Figura 4. Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana d’hivern respecte del període de referència 1961-1990

A la figura 4 es comprova que les anomalies d’hivern no són tan marcades com les de l’estiu. Es destaca l’hivern de 1989/1990 com el més càlid (fletxa vermella), amb una anomalia de gairebé +2.5 °C, mentre que l’hivern més fred es va registrar el 1829/1830 (fletxa blava), amb una anomalia superior a -3 °C.

Les tendències de les temperatures mitjanes estacionals segueixen un comportament similar a la temperatura mitjana anual, amb una lleugera disminució en els primers anys del període estudiat i un fort augment durant les darreres dècades. Els valors d’aquestes tendències es donen a la taula 1.

Taula 1. Valor de la tendència (°C/dècada) de la temperatura mitjana anual i estacional de la sèrie de Barcelona per a tot el període (1780-2011) i per a quatre subperíodes. Els valors marcats amb un asterisc (*) indiquen una tendència estadísticament significativa, segons el test de Mann-Kendall

El resultats obtinguts amb la sèrie de Barcelona estan en força sintonia amb els obtinguts a treballs similars fets a altres zones d’Europa. Per exemple, es mostra a la figura 5 l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual (respecte del valor mitjà del període de referència 1961-1990) de la sèrie representativa del centre d’Anglaterra del període 1772-2011 (aquesta gràfica es va actualitzant periòdicament, i es pot consultar a través de la pàgina web del Servei Meteorològic del Regne Unit, el MetOffice: http://www.metoffice.gov.uk/hadobs/hadcet/). Es pot comparar aquesta gràfica de la figura 5 amb la gràfica presentada a la figura 2, comprovant que el comportament d’ambdues sèries és força similar.

Figura 5. Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual respecte del període de referència 1961-1990 de la sèrie representativa del centre d’Anglaterra (1772-2011). Font: MetOffice, http://www.metoffice.gov.uk/hadobs/hadcet/.

Finalment, només esmentar que el Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat els resultats de la sèrie de temperatures de Barcelona estudiades a escala mensual, però també s’està treballant per fer la mateixa anàlisi a escala diària, podent obtenir molta més informació de gran interès climàtic. A més, la sèrie d’observacions meteorològiques de Barcelona no només es limita a la temperatura, sinó que també es disposa de moltes altres variables a resolució diària que han de ser analitzades: precipitació, pressió atmosfèrica, nuvolositat, meteors (dies de pluja, de neu, de tempesta, …). En definitiva, la sèrie climàtica de Barcelona servirà per millorar el coneixement de la variabilitat i el canvi climàtic a la Mediterrània occidental, proporcionarà noves dades per a la validació dels models climàtics, i permetrà millorar la comprensió d’episodis meteorològics extrems, com ara les sequeres o les inundacions, atès que aportarà més informació per a la reconstrucció dels mapes sinòptics representatius d’aquests episodis